Aquí sota us deixo la cançó original i us animo a que la canteu i balleu amb ella, ja veureu com passareu una bona estona!!!
Rolling in the Deep és una cançó publicada el 29 de novembre de 2010, i va ser interpretada per la famosa cantant Adele. Té un génere pop i soul. Pel meu gust és una cançó molt rítmica i la veu d'Adele es espectacular, i, a sobre, aquest any la tocarem al concert de primavera amb tots els instruments ORFF i la veritat és que queda super xula. Aquí sota us deixo la cançó original i us animo a que la canteu i balleu amb ella, ja veureu com passareu una bona estona!!!
3 Comentarios
Desprès de uns 3 mesos sense fer cap article, intentaré fer-ne dos per dia i estar molt més constant al blog. Com sabeu molts, el dia 24 de maig, és celebrara al Castell de La Selva del Camp el concert de primavera interpretat pels alumnes de 1r, 2n, 3er i 4t d'ESO.
Aquest any, per sort, gaudirem de diversos estils de música molt diferents: música tradicional, música clàssica, música de cinema i pop-rock català. A continuación, us posaré el repartiment de cada curs: 1r ESO: Canon de Pachelbel i I Can’t Help Falling In Love d'Elvis Presley. 2n ESO: Primavera de Vivaldi. 3r ESO: My herath will go on i Wake Me Up. 4t ESO: Tears In Heaven, Rolling in the Deep, Mamma Mia, La Baba i Viva la Vida. Espero que us animeu a vindre al concert, ja veureu com us ho passareu molt i bé i escoltareu lo millor de lo millor!!! El meu company de classe Aleix Miró i jo, em eleborat un resum on expliquem els inicis les característiques i els precedents del Jazz. Us el deixo aquí baix, és llarg però siusplau, intenteu-lo llegir tot per així entendre un dels estíls musicals més famoso del món, i sobretot, apreneu!!!
Definició La procedència del jazz encara és desconeguda però sembla que prové del mot jass, que l’associem amb les paraules vitalitat i sexualitat. Al llarg dels anys hi hagut intents de posar una definició concreta al jazz però ha fracassat. -Dialecte americà fortament influenciats pels negres. -Idioma de música ballable americana des de 1915 -Forma especial d’execució en que la improvisació te un paper considerable i l’estil te major importància que el repertori i la matèria sonora. -Estil artístic musical sortit al Estats Units gracies al contacte entre cultura negre amb música europea. El jazz és considera una unió musical entre Amèrica, Europa i Àfrica. Característiques Dintre del jazz hi ha molts trets característics i us deixem els més acceptats pels estudiosos -Es desenvolupa al sud-est del Estats Units, sense precisar una data de naixement. -Neix dintre de la comunitat negre d’aquella zona. -Els seus elements melòdics i deriven principalment de la música popular europea. -També es detecten característiques importants a la música africana. -Gran importància al ritme. -Repetició d’una frase musical acabada de produir-se. -L’associació entre música i dansa. -Importància de la improvisació musical -Una relació molt important amb el tempo. -La tendència a utilitzar síncopes i l'accentuació dels temps febles del compàs. -La sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals. Aquests últims intenten imitar el so, el color, les inflexions i els laments de la veu negra cantada. Precedents del Jazz A les zones del sud-est dels Estats Units els esclaus negres comencen a fer cants en els llocs de treball: les worksongs. Degut al tràfic d’esclaus negres al segle XVII WORKSONGS Eren petites cançons que els esclaus negres s’havien inventat per cantar mentres treballaven als camps de cotó i de sucre durant la recol·lecció, en les construccions de les vies de tren, per així passar l’estona i que no se’ls hi passes tant llarga la feina . La melodia d’aquests cants tenia un caràcter trist, però rítmic, es cantava independentment del ritme, que es marcava amb les eines de treball. A través de les eines, feien el tempo i juntament amb els seus companys feien una mena de coral amb instruments, que eren els soroll del treball que feien, i pasaven l’estona divertint-se amb la música, que és això la que la fa tant especial. ESPIRITUALS NEGRES Eren cançons de caràcter religiós que les persones negres cantaven a les esglésies en les seves celebracions. EL BLUES És una forma musical que sorgeix a finals del segle XIX. És una de les Principals fonts que van contribuir a l'Naixement del jazz. Són cançons cantades pels negres i deriven evolutivament de les worksongs. En AQUEST cant l'esclau expressava la tristesa de su situaciò acceptant amb Resignació su Destí. Inicis Els inicis del Jazz es relacionen amb la guerra de Secessió, la fi de l’esclavitud dels negres. Aquest fet comporta que les persones de color vagin a treballar a les grans ciutats, amb la qual cosa hi introdueixen les seves costums i en el que ens importa a nosaltres, la seva música. Durant el principi del segle XX, el Jazz es va estendre per tot Estats Units. Més tard aariba el ragtime, una música composta pel piano, sense improvisació, que té elements de la música romàntica per a piano del segle XIX. Scott Joplin en va ser l’autor més destacat amb obres com The entertainer i Maple reaf rag. Les característiques de les primeres bandes de música negre eren: 1. Formació de la banda: de 6 a 9 músics. 2. Secció rítmica: piano, banjo, guitarra, tuba o contrabaix i bateria. 3. Secció melòdica: trompeta (melodia principal), clarinet (Contrapunt improvisat), trombó (glissandos). 4. Improvisació col·lectiva. 5. Accents en temps fort. 6. Ús de formulis sincopades, harmonies Elementals i Ús del blues. 7. Bandes famoses: Banda de Buddy Bolden, Banda de Joe Oliver (L.Armstrong, cornetista). L’estil dixieland era la imitació que en feien els blancs.
Amb la eina Tkingling he pogut fer un mapa d'Estats Units on allà he col·locat segons el seu neixament a grans veus del jazz mundial. Us deixo a sota el treball, espero que us agradi!!!
Hem fet un treball amb una eina fantastica, padlet. Juntament amb els meus companys de classe (Júlia, Pablo, Sheila i Alexandra) hem fet un treball sobre la informació de diferents musics importants relacionats amb el món del jazz. Aquí baix us deixo el treball, espero que us agradi i lo més important, apreneu!!!
El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Aquest estil es procedent d'Europa i les seves característiques pròpies són: que és una música improvisada i el seu moviment fa servir les dos mans. També s'en pot dir que té origens africans El jazz i el ragtime están molt enllaçats, ja que un forma part de l’altre que molts dels seus autors més important es volguesin separar. Entre el 1880 i el 1920 és va extendre molt pels Estats Units. Scott Joplin va ser l'autor més destacat d'aquest important estil musical, entre les seves importants composicions hi ha: Maple Leaf Rag (1899), Elite Syncopations (1902) i The Entertainer (1902). Aquí us deixo un tastet de música clàssica perque pogueu difrutar i escoltar aquest piano tant dolç. Tears in heaven és una cançó que traduïda al català significa llàgrimes al cor. El seu autor és Eric Clapton, que va escriure aquesta cançó en memória del seu fill mort en caure del pis num.53. Aquests dies l'hem estat treballant a classe amb la flauta. A sota us deixo la cançó, a mi personalment m'ha emocionat molt! Abans de marxar de vacances, vam veure la pel·lícula "La invención de Hugo Cabret", però amb la mala sort que no la vam acabar de veure, per sort a casa, rapidament vaig trobar una pàgina web que es veia molt bé. Si voleu veure la pel·licula feu clic AQUÍ. Els meus procediments per fer el treball han estat els següents:
1. Primer vaig acabar de veure la pel·lícula, i segons el que em demanava el treball m'anava apuntant fets importants del film. 2.Després, i amb l'ajuda de les urls que ens havia deixat l'Adelaida, he pogut trobar molta informació útil i interessant. 3. Amb tot aquesta extensa informació n'he seleccionat la més important i ho he anat escrivint. Ha estat un treball on he après motes cosetes importants i a la vegada he pogut descobrir secrets d'aquesta pel·lícula. Us deixo el treball a sota, espero que us agradi!!! Juntament amb el meu company de classe David Mendoza, em fet un treball sobre la historia del cinema, i hem fet una entrevista entre els tres inventors del cinema: els germans Lumière (Louis i August) i Georges Meliès. Us deixo l'àudio del treball, penso que apendreu coses molt interessants i ha estat molt divertit fer aquest treball, i sobretot hem après. Ho em penjat a partir de la eina Souncloud ja que l'Audioboom no ens funcionava massa bé. El treball us el deixo AQUÍ. Esprem que us agradi!!! PROCEDIMENT DEL TREBALL1. Primer hem cercat informació d'aquests dos personatges a través de Viquipèdia, per trobar la informació més general i després per concretar-ho una mica més hem buscat a Música Selvatge 2, on et dóna la informació més detallada.
2. Hem copiat en un full diversa informació que ens ha semblat interessant. 3. Amb la informació ja copiada, hem raonat i debatit per seleccionar més interessant, destacada i impressindible. 4. Un cop raonada i resumida, ens hem repartit la feina, i amb la grabadora del mòbil hem començat a grabar. 5. Al inici ho hem fet dos cops per seleccionar errors i comprovar el so, després de fer-ho ens ha semblat un pel "soso" i hem pensat en posar una música de fons que ambienta molt bé en aquells temps. 6. Un cop grabat, ens ha costat penjar-ho perqué ni l'Audioboom ni el Soundcloud ens deixaven penjar-ho, però finalment ho hem fet. Perdoneu r haver tardat tant en publicar aquest article, entre els examens i els problemes que he tingut a l'ordinador no ho he pogut penjar abans. El passat 25 de novembre vam anar al Teatre Victoria de Barcelona a veure el musical Mar i Cel.
Previament haviem anat al museu de la ciència de Terrassa, on a mi personalment no em va apassionar ja que sóc més de lletres i les ciències no m'agraden gens, però crec que igualment va ser una bona experiencia visitar-ho per la quantitat de productes antics que tenien. Mar i cel em va al·lucinar per la qualitat de veu dels actors i per la quantitat d'efectes especials que tenia el barco. Aquí sota us deixo una fotografia de l'espectacle. Aneu a veureu, us agradara molt!!! |
Andreu Ayllón AragonèsHola, em dic Andreu Ayllón Aragonès i estudio a l'Institut Joan Puig i Ferreter situat a la Selva del Camp. Arxius
Mayo 2016
Categoríes
|